Porto unes setmanes pensant en obrir una “nova
secció” al blog. És una que m’està rondant pel cap i no vol marxar, està
decidida a formar part d’això. Així que he decidit portar-la a terme.
Mai m’he considerat una persona amb uns gustos
musicals concrets, si em preguntes quin és el meu estil de música preferit o
quin es el cantant/grup que més m’agrada no podria escollir. Però el que sí que
tinc clar és que molts cops per la música estic una mica “antiquada”,
segurament gràcies a la influència de mons pares. Escolto molta música de
cantants com Van Morrison, Adriano Celentano, Frank Sinatra, o simplement
cançons franceses, italianes, angleses, catalanes o castellanes que ja no són
tan famoses. I no és que siguin massa antigues o que ningú no les escolti, no
és això, però em dóna la sensació de que moltes s’estan oblidant i m’agradaria
donar-les una nova oportunitat. Per això he decidit obrir aquest espai, per
posar totes les cançons que m’agraden situades en el segle XX (per tant poden
ser o molt antigues o bastant modernes) i deixar que vosaltres les escolteu. I
si voleu suggerir-me alguna cançó estaré encantada d’escoltar-la i penjar-la en
una entrada.
La primera cançó és Life on Mars de David Bowie, acompanyat al piano per Rick Wakeman, possiblement una de les millors cançons que he
escoltat en la meva vida i una de les meves preferides. Life on Mars va ser llançada en els anys 70, primer dins de l’àlbum
Hunky Dory i després com a single. Va ser batejada per la BBC radio 2 com un “encreuament
entre un musical de Broadway i una pintura de Dalí”. En realitat la cançó va
ser pensada en un estil surrealista, com si fos un quadre de Dalí, i es pot
comprovar al escoltar la cançó (o llegir la lletra) ja que no té lògica alguna!
Però suposo que és una de les coses que la fan tan gran.
La segona cançó és un clàssic que no podia faltar
en aquesta secció: Moon River,
cantada per Frank Sinatra. He escollit la versió de Frank Sinatra perquè és la
meva preferida, però n’hi ha de moltes i molt boniques també. Moon River va ser composada per Johnny
Mercer (lletra) i Henry Mancini (música) l’any 1961. Personalment trobo que és
una de les cançons més maques de tota la història de la música i, tot i que la
versió de l’Audrey Hepburn a Breakfast at
Tiffanny’s és la més famosa, hi ha moltes versions precioses con la de La Veu que paga la pena escoltar.
La tercera cançó és un altre gran clàssic, aquest
cop en francès, cantat per Édith Piaf: La
vie en rose. La vie en rose, una
de les cançons més romàntiques que existeixen, és de l’any 1945 i, tot i que la
lletra és de Piaf, la música és de Louis Guglielmi i Marguerite Monnot. De la mateixa manera que Moon River, aquesta cançó ha estat
versionada per diversos cantants així com Louise Armstrong, Céline Dion o Liza
Minnelli. Però jo us deixo la que més m’agrada, la de Piaf.
I finalment, la quarta cançó (posaré quatre per
entrada per que no es faci pesat) és una d’italiana: Il raggazzo della via Gluck, d’Adriano Celentano. De tot el
repertori del senyor Celentano és una de les més maques que té i també una de
les meves cançons preferides. Escrita per Luciano Beretta i Miki Del Prete l’any 1966 i de música del propi Celentano,
aquesta cançó explica la història d’un noi que ha d’abandonar la seva casa al
camp per anar a viure a la ciutat. Marxa molt trist, però sabent que un dia
tornarà. Al cap de vuit anys el noi
torna al la Via Gluck i no troba ni la seva casa ni els seus amics, tot ha
canviat tant que ja no reconeix res. Perdoneu pel pèssim resum, no sé italià i
he intentat dibuixar un resum del que entenc. És una cançó molt maca, però
força trista...
Espero que us hagi agradat aquesta selecció de
música del segle XX i que gaudiu de les cançons tant com jo les gaudeixo.