20 de març del 2012

Tot és una merda. El meu futur se’n va a la merda. No sé ni tan sols si seré capaç d’acabar els meus estudis. El Govern puja les taxes de les matrícules, acomiada professors i les carreres d’Humanitats estan en perill. Cada cop són considerades menys importants, la gent, el poble, ja ni es preocupa per elles, en uns anys acabaran desapareixent de les universitats.

A més, avui hi ha hagut piquets de protesta en la meva facultat i alguns estudiants pretenen mantenir una vaga inútil fins el 29 de Març (dia de la vaga general). No ens han deixat fer classe als que en volíem fer, m’han pres el meu dret a aprendre i això m’ha fet molt mal. No he pogut fer literatura, que és una de les bases de la meva existència. Una classe, gràcies a la nostra professora que ha tingut la idea, l’hem pogut fer, però ha hagut de ser fora de la facultat, a les grades, morint-nos de fred i d’incomoditat.

Comparteixo les queixes, sóc la primera en estar en contra de tota aquesta merda, però no comparteixo els procediments. Prohibint-nos anar a classe no solament ens treu un dret, sinó que ens perjudica a tots. Als de dalt no els importa si fem classe o no, ja hem pagat, ells ja estan contents i podem fer el que vulguem que, per més inri, serem els estudiants els que quedarem malament davant la societat.

S’ha intentat muntar una assemblea democràtica per decidir, però no s’ha aconseguit res, no s’ha canviat res. Solament hi ha hagut opinions i més opinions, les mateixes tota l’estona amb diferents paraules. A més, els organitzadors estaven clarament a favor dels piquets i anaven tirant els fils a favor seu. Tot seguirà igual, cadascú farà el que voldrà i no hi haurà unió.

Jo ja no sé ni què pensar, estic perduda.

Ja no sé ni cap a on vaig ni què serà de mi.

5 de març del 2012

Els Jocs de la Fam


Bona tarda! Sento haver trigat un mes en tornar-me a passar per aquí però he estat bastant ocupada amb la universitat, el treball i llegint, així que no he tingut gaire temps per escriure ni tampoc gaire inspiració. Avui us porto una trilogia molt especial, la que m’ha mantingut ocupada durant la meitat d’aquest mes: Els Jocs de la Fam.
“Podries sobreviure tot sol, en un món salvatge, on tothom farà el possible perquè no tornis a veure la llum del dia? Vint-i-quatre adolescents forçats a jugar. Només un guanyador. Els Jocs de la Fam han començat…”

Els Jocs de la Fam són una trilogia de llibres escrits per Suzanne Collins. La narradora de la història, la Katniss Everdeen, ens transporta a un futur on la nostra civilització va extingir-se i allà on abans hi havia EUA van sorgir el Capitoli i els 13 districtes. Després d’una guerra cruenta, on fins i tot un districte va desaparèixer, el Capitoli es fa amb el poder de tot Panem (el nom del país) i castiga els districtes amb els anomenats “Jocs de la Fam”. Aquests jocs consisteixen en que dos tributs adolescents de cada districte, un noi i una noia, són escollits a l’atzar per ser llençats a l’arena on hauran de fer tot el possible per sobreviure i dels quals solament un podrà sortir amb vida.
La trilogia es basa en: Els Jocs de la Fam, En Flames i L’ocell de la Revolta, tots tres excel·lents. Puc assegurar que a la cinquena pàgina ja estàs enganxat, i si no, espera a acabar el primer capítol. Tots tres llibres són increïblement fàcils i ràpids de llegir, la història apassionant, plena de moments en els que no pots respirar, amb molta filosofia i ètica, amor, fam, guerra, amistat, revolta, tristesa, amb uns personatges molt ben treballats i una història realment, realment increïble. 
Al principi em va espantar que la història estigués narrada en primera persona del present, però enseguida em vaig acostumar i enganxar. Suposo que el fet que estigui en present fa que l’acció la notis més a prop. La Suzanne Collins fa que no puguis apartar la mirada del llibre, us ho asseguro.
Per cert, aquest abril (als EUA al març) s'estrenarà a les nostres pantalles de cinema la primera pel·lícula de la saga, segurament no trigaran a sortir els tràilers per televisió. Estic realment emocionada amb aquesta pel·lícula, sincerament espero que no la caguin (si em perdoneu el vocabulari) i que la facin en anglès en algun cinema! I bé, també tinc ganes de veure en Josh Hutcherson fent de Peeta, sí, ho reconec.
 

Per cert, abans d’acabar, no confondre aquesta trilogia amb una saga estúpida d’adolescents perquè NO ho és. Gràcies.