Despertes en el desordenat habitacle en
el que vius. Poses els peus a terra, fred com el gel, i mires al teu voltant.
Una mica confós però content d’estar sol t’aixeques i camines cap a la cuina.
Obres la nevera, queden restes de la pizza de fa dos dies, te la menges i
tanques la nevera deixant l’insecte mort refredant-se, sense més companyia que
una capsa de pizza.
Mires per la finestra, fa un dia esplendorós. És un bon dia
per caçar, ja és hora de menjar carn de la bona. Ets tot un expert en caça, de
ben petit ton pare te’n va ensenyar i és l’única cosa que saps fer bé en aquest
món. I t’agrada, i tant que t’agrada. T’encanta.
Fa ja uns dies que no caces, una setmana i mitja per ser
exactes. Els teus budells et diuen que ja és hora, la pizza i les patates de
bossa no poden alimentar-te eternament. Però ha estat una mala temporada, la
pluja ha fet que totes les bones espècies s’amaguessin i et fos impossible
sortir de casa per aconseguir carn.
Però per fi ha arribat el bon temps i pots practicar el teu
hobby. A més a més avui no has d’anar a treballar. Bé, ni avui ni mai, et van
acomiadar l’altre dia de l’última feina que havies aconseguir en aquell
restaurant d’hamburgueses per mala conducta.¿Per què era? A sí, falta de
respecte cap al personal femení i les clientes. Bajanades, elles t’ho demanaven
a crits. Però ja no importa, avui estàs content, avui el dia serà meravellós.
Obres l’armari de caça, l’únic que està mitjanament endreçat
de tota la casa, i busques amb la mirada el teu ganivet de caça preferit.
Altres caçadors maten les seves preses amb diferents armes, normalment de foc,
però tu no, tu prefereixes el ganivet. T’agrada atrapar la presa de cop,
clavar-li el gabinet ben profund i esperar a que es dessagni, sentint com perd
la vida a les teves mans. Després la portes a casa i la neteges, l’esbudelles i
la talles, la prepares per menjar, tal i com el pare et va ensenyar.
Avui et ve de gust una femella, jove i tendra, i ben
alimentada. Per aquesta regió n’hi ha moltes espècies diferents que
podrien ser del teu gust. No t’importa com sigui, ni la seva mida, mentre sigui
femella. Els mascles són massa secs pel teu gust, però quan és necessari en
caces també.
Han passat les hores i el sol ja s’està ponent,
t’agrada caçar de nit, perquè si no la gent sospita. A ningú li agrada que
cacis, i no saps perquè, és una cosa natural, està en l’ADN humà. Però està mal
vist. Suposes que la gent de la regió té por de que s’acabin les espècies, però
tu saps que això no passarà. I no t’importa el que pensin, tu caces com ho feia
ton pare i mai ningú no t’ha enxampat.
Surts de casa amb una jaqueta i l'instrumental de caça,
entres en la furgoneta plena de porqueria i condueixes cap al bosc. Vas al teu
racó preferit, on hi ha les millors espècies. T’amagues en un matoll uns metres
més lluny del teu cotxe i esperes, pacient. Saps que tard o d’hora apareixerà
el que necessites. L’hora de caçar s’apropa.
I ja és aquí, ja l’has trobada. No saps què l’ha portat a
apropar-se a tu però no t’importa. Esperes, silenciós, al moment oportú per
llançar-t’hi, imaginant-te què bona estarà quan la tastis. Ja estàs llest.
Saltes, et descobreixes gairebé sense que ella se n’adoni i li claves el
ganivet sense que pugui reaccionar.
La noia no crida, no li dona temps. La mires mentre la vida
se li escapa, mentre et mira amb els ulls sense llum, mentre la sang regalima
del seu coll i cau a terra formant un bassal enganxós. La pentines una mica i
li mires la cara, és preciosa, blanca com la neu a casa de la pèrdua de sang.
En un joc sinistre l’anomenes Blancaneus i la beses en els llavis, freds com el
gel, com si pogués despertar d'un encanteri de conte. Però ella es manté
immòbil. Somrius i l’agafes amb delicadesa, te l’emportes d’allà abans ningú no
la trobi a faltar.
Ha estat una bona caça, avui menjaràs bé.
