26 de març de 2011

THE CONSULTING DETECTIVE

Buona notte a tutti! Avui m'agradaria parlar-vos d'una meravellosa sèrie de televisió que vaig veure fa dues setmanes però que encara em té amb el mono ficat al cos! Us parlo de Sherlock, que potser ja coneixeu perquè la han donat pel 3xl  (gràcies tv3!) cada diumenge durant tres setmanes. Suposo que poc us ha costat deduir (perdoneu per la gràcia sense gràcia) que la sèrie tracta sobre aquesta clàssica figura londinenca anomenada Sherlock Holmes, que té a mig món encandilat des del segle XIX.

A mi personalment la figura de Sherlock Holmes mai m'ha atret especialment, quan anava a 2n d'ESO ens van fer llegir El perro de los Baskerville, i, em sap greu dir-ho, no vaig passar del tercer capítol. No sé si perquè en aquells moments la meva cultura era força menor a la que ara, encara rai, tinc, però no el vaig suportar (en realitat ningú de la classe va poder) i vaig decidir deixar-lo abandonat. Però quan van treure la pel·lícula de 2009 (amb Robert Downey Jr i Jude Law, com a Holmes i Watson respectivament) i vaig acabar decidint-me a veure-la a casa, em vaig enamorar, em van atrapar, que hi farem... I quan va sortir la sèrie en un principi no em va cridar l'atenció, però quan vaig veure que estava en català, gràcies al meravellós 3xl, vaig decidir veure el primer capítol per la web i, senyores i senyors, em vaig tornar a enamorar! 


Doncs aquesta sèrie de la BBC (cadena britànica) la protagonitzen Benedict Cumberbatch com a Holmes i Martin Freeman com a Watson (que per cert farà de Bilbo Bolson a la espero propera, encara que ho dubto, pel·lícula del Hobbit!!!!). La sèrie pren lloc al Londres actual i es pot observar molt la utilització d'ordinadors, telèfons mòbils i altres. En Watson, de la mateixa manera que el Watson clàssic, és un metge exmilitar, ferit a Afganistan, que per diverses circumstàncies acaba compartint pis amb un personatge molt curiós anomenat Sherlock, que, segons ell mateix, és detectiu consultor, l'únic del món, ja que ell mateix va inventar el terme. Plegats, en Sherlock i en John resoldran crims d'allò més estranys i curiosos, com a de ser. Sobretot per a que en Sherlock no s'avorreixi, que sinó estem tots perduts.

Doncs aquesta sèrie, malauradament, consta tan sols de 3 increïbles capítols de 90 minuts, i fins octubre no podrem veure la segona temporada, i això crema molt! Però molt! Que el final de l'últim capítol és dels que et maten! ¬¬
Tanmateix, a part d'uns increïbles actors i d'una bona trama, també podem fixar-nos en la BSO, que potser no és la millor del món però trobo que és perfecta per la sèrie, i alguns grans moments de diversió barrejats amb altres grans moments de tensió (a saber, la maleïda última escena del maleït últim episodi...). Pel que fa el doblatge...jo vaig veure el primer capítol en català i em va agradar molt, després els altres dos en anglès (no podia esperar...) i també em va agradar molt (home! És la versió original!) però vaig sentir un petit tros en castellà i gairebé trenco l'ordinador del desmai que m'agafava! Si no l'heu vista, mireu-la o en català o en anglès, però no ho feu en castellà! Personalment opino que és un horror i que li treu la gràcia a la sèrie (encara que tot són opinions).


La gran sort que tenim, però, és que existeix un episodi pilot no emès i que solament es pot veure al DVD (com a mínim al d'Anglaterra) PERÒ, que els simpàtics amics anglesos han volgut compartir amb tots els que naveguem per Internet...i jo tinc el meravellós link d'aquest episodi pilot (que és la mateixa història que Estudi en Rosa, és més, es diu igual, però més curt i amb algunes diferències) i que a mi personalment em va agradar molt! Algú l'ha vist? Si hi ha cap persona que sigui fan d'aquesta sèrie i que el vulgui veure, que m'ho digui que li passo el link, el vídeo està en anglès sense subtítols ni en anglès ni en castellà, però us asseguro que s'entén perfectament!!

Bé, em venia de gust motivar-me (i no m'he motivat el suficient...).

Espero opinions sobre la sèrie (a veure si algú l'ha vista i també li agrada...)

Fins aviat!

...egaara

PS - Us heu plantejat alguna vegada una conversa entre en Sherlock (com a mínim aquest Sherlock) i en Sheldon Cooper de The Big Bang Theory...? Déu meu, seria mooolt divertit!!!!! S'hauria de fer! Jo crec que s'odiarien i s'avindrien a mort, totes dues coses alhora! 

18 de març de 2011

YOUR NIGHT EYES

Bona tarda! Ja sé que fa segles que no escric, però aquesta ha estat una setmana realment fastigosa i no he tingut temps ni forces per posar-m'hi...
Bé, avui us porto una cursiladeta que vaig escriure fa un temps i que m'agradaria compartir amb vosaltres, a veure que en penseu.


La teva mirada és el que fa que el meu món trontolli. Intento no pensar en res, però quan et miro als ulls em perdo en ells. No ho puc evitar, m’atrapes. La profunditat amb la que em mires fa que perdi el sentit i entri en un espai que no sé controlar, que s’escapa del meu enteniment. I m’agrada, m’agrada com em fas sentir quan ens fusionem amb els ulls. No puc desenganxar-me. Ni vull.

Però la màgia desapareix en el moment en que els meus ulls cauen i la vergonya s’apodera de mi. I em penedeixo d’haver-ho fet, trobo a faltar els teus ulls. Decideixo buscar-te i no et trobo, la teva mirada ja és lluny. La foscor entra a l’ànima que tu havies il·luminat i solament tu pots salvar-la.

Els records dels teus ulls de nit sense lluna em persegueixen, no els puc fer fora. Però vull? Vull fer-los fora? Innocent de mi crec que sí. Però l’ànima ho té clar, i en un racó del meu cor, encadenat per la por a la realitat, està la valentia. Vol sortir, és el meu desig vertader,  i no la deixo, m’enganyo. La melancolia s’introdueix lentament i fa arrels, i les arrels fan mal.

Seré capaç d’alliberar el meu veritable desig, la valentia atrapada en una garjola que plora amb el teu record? Solament els teus ulls ho saben, solament els teus ulls seran capaços de tornar-me la màgia que vaig perdre al enganyar el meu cor i apartar la meva mirada de la teva.

I sé que salvaràs el meu cor, els teus ulls m’ho han dit quan han entrat en els meus somnis. 

Fins un altre! Potser trigo en penjar coses, però és que tinc molta feina i estic a punt d'explotar!

...egaara

10 de març de 2011

THE KING'S SPEECH

Per fi, per fi, per fi! Ahir vaig anar a veure el Discurs del rei! Quatre síl·labes: in-cre-ï-ble. Tenia moltíssimes ganes de veure-la des de que la vaig veure anunciada per televisió, i totes les crítiques que he sentit no m'han fallat, una pel·lícula realment bona. I un Oscar realment merescut per Colin Firth, no sé com serà la versió espanyola o catalana, però la versió original és meravellosa, molt bona actuació i molt bon tartamudeig. La pel·lícula té moments divertits, moments en els que realment pateixes pel rei i moments més neutres, però gens ni mica avorrida, se'm va passar el temps volant, no em vaig adonar que ja s'havia acabat la pel·lícula. 

M'ha agradat molt la actuació no solament de Colin Firth sinó també de Geoffrey Rush (que potser us sona de ser el capità Barbossa a Pirates del Carib) fent del curiós terapeuta Lionel Logue. Em vaig riure molt amb els seus comentaris al rei i les seves idees per que aquest pogués parlar millor en públic.
També em va agradar molt la manera en com es va formant la amistat entre el rei (que no és rei durant tota la pel·lícula, no confondre) Jordi VI i en Logue. És una curiosa manera de formar una amistat.

Certament és una pel·lícula que paga la pena mirar, no solament per la magnífica actuació, no tampoc per la lliçó d'història, sinó també pels diàlegs,la BSO, potser no de les millors que he escoltat però certament bonica, i en general l'ambientació a l'època. 
Em va fer molta gràcia descobrir tres actors de Harry Potter a la pel·lícula, la esposa del rei era interpretada per Helena Bonham Carter (Bellatrix Lestrange), el pare del rei, Jordi V, era interpretat per Michael Gambon (Albus Dumbledore) i en Churchill és interpretat per Timothy Spall (Ben Babaw)
Bé, ja veieu que això de fer crítiques no se'm dona gaire bé, així que simplement us dic que heu de veure aquesta pel·lícula, a ser possible en versió original, no us en penedireu, us ho asseguro!

Fins aviat!

PS - L'altre nit una moneda suïcida em va atacar mentre era al llit! On anirem a parar, ja no et pots fiar ni dels diners...

7 de març de 2011

THE RESULTS

Ja he tornat d’una petita relaxació de tres dies al poble, dic petita perquè poca oportunitat de relaxar-me he tingut. Però primer parlem del divendres. Us vaig dir que tenia la intenció de disfressar-me de mim, oi? Doncs us puc jurar i perjurar que disfressar-se de mim és una de les millors disfresses existents. Vaig tenir la oportunitat de fer l’imbècil (si em perdoneu la parauleta) per Barcelona, i sense cap vergonya. No hi havia gaire gent disfressada, pràcticament solament érem les meves amigues i jo, disfressades les quatre d’extravagants mims fent bromes a tots els que passaven per davant nostre i als que estaven menjant en els restaurants. Però no us penseu que vam molestar a la gent, no, això és el millor de tot, els vam fer somriure! Així que tots contents.

I aquest cap de setmana de tres dies al poble, com ja he dit, no ha estat gaire relaxant. El dissabte estava morta de cansament de la nit anterior i casi no em mantenia dempeus, però tot i així vaig anar a  la rua de carnestoltes, on vaig veure que la imaginació humana no té límits, vaig veure des de barbies en les seves capses fins a espermatozoides perseguint graciosament un òvul i, s’ha de dir tot, fecundant-lo. Diumenge vaig anar a Puigcerdà, ciutat de la que mai no em canso de visitar i vaig dinar a Llívia, en un restaurant magnífic que us recomano anar si teniu la oportunitat: Cal cofa (sí, estic fent publicitat), vaig menjar de puta mare (sí, l màxima puntuació gastronòmica).

Bé, a veure si la pròxima entrada puc fer alguna crítica, que no crec que la meva vida sigui tan interessant com per temptar-vos a llegir el meu blog.

Fina aviat!

4 de març de 2011

THE WHITE WEEK

Hola!!! Segona entrada del blog :D

Doncs avui estic moooolt contenta perquè...comença la setmana blanca! Quina alegria redéu! Després d'una setmana fastigosament fastigosa, un bon descans no va gens malament, encara que sigui un descans ple de deures de l'escola...

De moment ja tinc alguns plans per aquesta setmaneta, el primer de tots és avui, amb la celebració del carnaval. Em disfressaré de mim! Em fa molta il·lusió anar fent de mim pel carrer! Serà molt divertit, n'estic segura. I si després puc convèncer als meus amics de menjar un bon plat de pasta, ja no hi haurà ningú que pugi esguerrar-me el que queda de dia. 
 
Altres plans per aquestes boniques pseudovacances, anar tres dies a relaxar-se al poble, a la muntanyeta, a veure si pillo una mica de neu. I si Déu vol puc fer alguna excursió per la muntanya o per algun indret romànic que se m'acudeixi (bé, sempre que compti amb la disposició de mons pares a portar-m’hi).

També tinc la intenció d’anar amb una amiga meva a veure The King’s Speech de Colin Firth (Colin Firthhhhhh) en versió original (m’han recomanat veure-la en versió original per poder sentir el vertader tartamudeig que fa l’actor). Tinc moltes ganes de veure-la, ja fa setmanes que vull, però per fi tindré temps per anar-hi i gaudir de la segur magnífica actuació de Colin Firth (acabaré gastant-li el nom).

En quant a lectura, bé, per l’escola he de llegir Ramona, adéu, llibre obligatori de literatura catalana que de moment m’està agradant. Va ser escrit per Montserrat Roig, autora a la que dec la frase que hi ha dota el nom del blog. El llibre és una mica complex, però no és difícil de llegir o entendre. També tinc la intenció de llegir-me, o com a mínim començar, el llibre de Cumbres Borrascosas de Emily Bronte, que porta des de l’edat de gel a la meva llista. A veure que tal va...

I bé, un altre pla, bastant indispensable, és el de dormir, dormir, dormir i dormir tot el que no he pogut dormir durant el que portem de trimestre (crec que aquesta serà una de les activitats que més gaudiré).

Apa! Us deixo ja que he d’anar a cantar l’Oh Happy Day i arribo tard! Gràcies per llegir-me i suportar-me!

egaara

PS – no tornaré a escriure fins la setmana que ve perquè estaré sense internet al poble.

3 de març de 2011

THE FIRST ONE

Bé…pensava que no tornaria a fer això, però l’mbosch (http://laveritatdinslaficcio.blogspot.com/) m’ha convençut...em tornaré a fer un blog! Espero tenir constància...

Alguna cosa sobre mi...a veure...suposo que m’hauré d’auto fer la pilota, no? Una mica de bona publicitat mai no va malament. Doncs em considero una persona curiosa, m'agrada fer petites investigacions de tot allò que em sembla interessant. M’agrada llegir per sobre de moltíssimes coses i gaudeixo de diversos temes, tant superficials com profunds. El cinema és un dels meus pilars de cultura i entreteniment, m’encanta veure una bona pel·lícula estirada al sofà de casa meva o al de qualsevol que m’hi vulgui acollir. De la mateixa manera, gaudeixo increïblement d’una bona sèrie, des de sèries d’humor fins a sèries més dramàtiques, i si ho barregen tot i fan un poti-poti ben estructurat i amb bon guió, millor que millor.

Encara que no se’m dona molt bé, m’agrada molt escriure i em passo més temps del que hauria de passar-me viatjant per milers de móns dins de la meva ment, inventant milers d’històries esbojarrades. Gaudeixo també molt, com qualsevol persona, de la música, i també passo per diversos estils. De la mateixa manera que m’encanta escoltar música, m’encanta cantar! Em passo la vida cantant (pel carrer em tracten de boja i pels meus amics sóc una ràdio portàtil). 

Us diré quina és la cosa més bonica en la que crec, encara que soni cursi o puke rainbows...estic enamorada de l’amor! Sí, no us decepcioneu, però sóc de les noies que estan enamorades dels herois de llibres romàntics com el Sr Darcy d’Orgull i Prejudici o d’herois cinematogràfics com en Christian de Moulin Rouge. Però això ja s’anirà veient, no vull que us feu una imatge massa precipitada de mi.

Doncs en aquest blog penjaré els meus pensaments, les meves històries, crítiques sobre llibres/ sèries/ pel·lícules o qualsevol cosa que se m’acudeixi que puc compartir amb vosaltres.

Gràcies a tots els que hagueu gastat una mica del vostre preciós temps en llegir aquest nou blog que encara he de perfeccionar, ja que no l’acabo d’entendre del tot.