18 de març de 2011

YOUR NIGHT EYES

Bona tarda! Ja sé que fa segles que no escric, però aquesta ha estat una setmana realment fastigosa i no he tingut temps ni forces per posar-m'hi...
Bé, avui us porto una cursiladeta que vaig escriure fa un temps i que m'agradaria compartir amb vosaltres, a veure que en penseu.


La teva mirada és el que fa que el meu món trontolli. Intento no pensar en res, però quan et miro als ulls em perdo en ells. No ho puc evitar, m’atrapes. La profunditat amb la que em mires fa que perdi el sentit i entri en un espai que no sé controlar, que s’escapa del meu enteniment. I m’agrada, m’agrada com em fas sentir quan ens fusionem amb els ulls. No puc desenganxar-me. Ni vull.

Però la màgia desapareix en el moment en que els meus ulls cauen i la vergonya s’apodera de mi. I em penedeixo d’haver-ho fet, trobo a faltar els teus ulls. Decideixo buscar-te i no et trobo, la teva mirada ja és lluny. La foscor entra a l’ànima que tu havies il·luminat i solament tu pots salvar-la.

Els records dels teus ulls de nit sense lluna em persegueixen, no els puc fer fora. Però vull? Vull fer-los fora? Innocent de mi crec que sí. Però l’ànima ho té clar, i en un racó del meu cor, encadenat per la por a la realitat, està la valentia. Vol sortir, és el meu desig vertader,  i no la deixo, m’enganyo. La melancolia s’introdueix lentament i fa arrels, i les arrels fan mal.

Seré capaç d’alliberar el meu veritable desig, la valentia atrapada en una garjola que plora amb el teu record? Solament els teus ulls ho saben, solament els teus ulls seran capaços de tornar-me la màgia que vaig perdre al enganyar el meu cor i apartar la meva mirada de la teva.

I sé que salvaràs el meu cor, els teus ulls m’ho han dit quan han entrat en els meus somnis. 

Fins un altre! Potser trigo en penjar coses, però és que tinc molta feina i estic a punt d'explotar!

...egaara

3 comentaris:

  1. Egaara tu escriu quan puguis, aixo no ha de ser una obligació sino com una mena de "relax". El texte es chulo.

    Un peto!

    ResponElimina
  2. La Carlota té raó. I el text és molt bonic. Molt sentimental. I potser que sigui una cursilada, però tampoc és una cosa dolenta. O si? Si o no a mi m'ha agradat. Un petó :)

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina