29 de desembre de 2011

Life on Mars

Una d’aquestes sèries de televisió que m’he vist en aquests mesos és Life on Mars. Una paraula: perfecta. De veritat, és una gran sèrie. La BBC, com no, va crear una de les millors sèries de televisió que he tingut el plaer de veure.


Amb solament dues temporades de vuit episodis cadascuna, Life on Mars explica la historia del cap de policia Sam Tyler (John Simm) que, durant una investigació, és atropellat per un cotxe i desperta en l’any 1973. Allà es veurà atrapat en una comissaria de policia on el seu cap, Gene Hunt (Philip Glenister), alcohòlic, xenòfob i masclista, atrapa els criminals amb mà de ferro (pallisses, amenaces...), the old school way, per entendre’ns. En Sam, que no sap si s’està tornant boig, està en coma o ha viatjat en el temps, es desesperarà intentant canviar una comissaria de l’Anglaterra dels anys 70 mentre intenta tornar al seu temps.


A part del magnífic guió, trobo la idea molt original i l’adaptació als anys 70 és molt bona, Life on Mars disposa d’un altre gran punt a favor,  l’excel·lent elenc d’actors. Els dos actors protagonistes, John Simm i Philip Glenister, tenen una gran química, els seus personatges evolucionen molt durant la sèrie i creen una amistat molt curiosa que els actors saben transmetre d’una manera magistral. Sincerament trobo que són magnífics.


Una altra cosa que m’agrada de la sèrie és la BSO. Començant, obviament, per la cançó que dóna el nom a la sèrie, Life on Mars? de David Bowie (gràcies Senyor per aquesta gran cançó i sisplau fes que no quedi en l’oblit) és tractada brillantment durant diverses escenes. Sobretot el primer i l’últim cop que és utilitzada és perfecte, realment perfecte. Però a part d’aquesta magnífica cançó, la sèries està plena de cançons dels anys 70, les quals creen un ambient perfecte i et fan sentir de veritat en la època.

M’agradaria destacar, sense dir cap spoiler, no us preocupeu, el final d’aquesta sèrie. Sincerament, una de les millors peces de televisió que he vist en la meva vida. És probablement un dels millors finals de sèrie que existeixen, realment em va emocionar molt i em va mantenir desperta i consternada durant un bon temps. No me’l podia treure del cap, no parava de rumiar i rumiar i seguia sense ser capaç de ficar-me’l al cap. Avui encara em costa...

També vull destacar el que en Sam Tyler diu a l’opening de la sèrie:  “My name is Sam Tyler. I had an accident and I woke up in 1973. Am I mad, in a coma, or back in time? Whatever's happened, it's like I've landed on a different planet. Now, maybe if I can work out the reason, I can get home” (Don’t worry, l’egaara us ofereix una traducció: “El meu nom és Sam Tyler. Vaig tenir un accident i vaig despertar en el 1973. Estic boig, en coma o he retornat en el temps? Sigui el que sigui el que ha passat, és com si hagués aterrat en un altre planeta. Ara, potser si trobo la raó (de perquè estic aquí), pugui tornar a casa”).

No sé si us en recordareu però fa uns anys la cadena de televisió Antena 3 va decidir fer la versió d’aquesta sèrie a “la espanyola”, sorprenentment no va ser una mala adaptació. Jo recordo que la vaig veure just quan va sortir, en 2009, quan encara no sabia de l’existència de Life on Mars, i em va agradar força, especialment l’actuació d’Antonio Garrido com a Joaquín Gallardo (el Gene Hunt espanyol). El més interessant de la sèrie, a part de l’humor negre d’en Joaquín, era l’adaptació als anys 70 a Espanya, una Espanya que acabava de sortir de la dictadura i estava començant a canviar lentament (en aquesta versió el protagonista acaba en 1977). Tot i que està basada en Life on Mars he de dir que van canviar força coses, sobretot el final, però tot i així no està malament. Però jo us recomano que veieu Life on Mars.


Finalment, que crec que ja us estareu cansant de tanta lletra, us vull deixar els trailers de la sèrie, a veure si us empenyen a veure-la. Penseu que és curta, i estic segura de que no us en penedireu! Us deixo links de youtube: Trailer 1 and Trailer 2.

Llegint tot el que he escrit m’he adonat que he adjectivat molt la sèrie amb la paraula “perfecta”, però no m’importa que pugui quedar antiestètic perquè la sèrie de veritat paga la pena. Espero que si la veieu la gaudiu tant com jo (si us dic la veritat estic estalviant per comprar-me el pack de les dues temporades en DVD, and I regret nothing) i m’ho feu saber! I, com sempre, us recomano que la veieu en anglès. Està en castellà, i el doblatge no és dolent, però sóc de les que opinen que sempre és millor veure les sèries i pel·lícules en versió original.

2 comentaris:

  1. M'encanta aquesta serie!!! Tens tota la rao amb aixo de que en nomes dues temporades queda tot dit i fet, no cal allargar algo nomes per vendre, si son dues doncs dues. No se si saps que tambe, per no variar gaire, als USA van fer la seva versio, a saber perque... i encara que el final es sorprenent no te ni punt de comparacio amb l'angles, que et deixa amb cara de babau. La canço es maquisima, la porto al meu Ipod desde el primer capitol jeje. Estic desitjant saber quina es la proxima serie que t'enganxa ;)

    Bones festes!!!

    ResponElimina
  2. Carlota: sí que sabia de l'existència de la sèrie americana, però suposo que per orgull em nego a veure-la. En realitat vaig començar el primer episodi, però no vaig suportar-ho...
    Life on Mars? és perfecta, una de les meves cançons preferides, quan vaig saber de la sèrie em vaig motivar molt! Me n'alegro de que a tu també t'agradés! :D

    ResponElimina