19 de juliol de 2012

"The night is dark and full of terrors...



...but the fire burns them all away"


La setmana passada vaig acabar de llegir A Clash of Kings, segon llibre de la saga A Song of Ice and Fire  de George R. R. Martin (aquest cop en anglès, gairebé moro amb les escenes de lluita però he sobreviscut). El llibre segueix el magnífic estil de l'anterior, introduint noves trames i nous personatges i continuant amb els anteriors. No puc dir gaires coses sense espatllar-vos el final del primer llibre, així que em limitaré el màxim possible.

El llibre m'ha agradat molt, potser no tant com A Game of Thrones, però m'ha agradat molt. Algunes trames se m'han fet pesades o avorrides (em sap greu Davos, però no hi ha qui et tragui. I tu, Theon, no sé si ets pitjor i tot) però en general m'han agradat, en especial la de la meva estimada Arya (tot i que les trames dels Stark en general m'agraden bastant).Malauradament, tal i com em va passar amb el primer llibre, internet em va espatllar algunes de les sorpreses del llibre, però encara i així hi ha moltes coses que no m'esperava, canvis totals de trama que m'han fet patir de valent. Tinc moltes ganes, moltíssimes, de llegir A Storm of Swords, espero que pugui ser aviat. 


Pel que fa a la segona temporada de la sèrie Game of Thrones, també em va agradar molt. La llàstima és que han canviat prou coses del llibre (algunes escenes les han canviat completament, altres se les han inventat i algunes de les bones no les han gravat) però en general m'ha agradat molt, l'escenificació, el vestuari, la música, els actors i tot en general segueix sent espectacular. Però la cosa que m'ha molestat de la segona temporada és que han introduït aspectes del tercer llibre (o això m'han dit amics que se'ls han llegit ja tots) i per tant ja m'han espatllat trames del que m'espera a A Storm of Swords... però en fi, ja començo a acostumar-me a que m'espatllin aquesta saga.


Per una altra banda, us vull ensenyar un vídeo paròdia de la cançó de l'opening de la sèrie. És una bajanada però a mi em va fer molta gràcia quan me la van ensenyar unes amigues i ara cada cop que comença un episodi de la sèrie no me la puc treure del cap. És una paròdia, així que no us espereu coses agradables, però sí gracioses (segons el meu criteri, si no rieu no em tireu pedres, estaré molt agraïda). 



No m'ho tingueu massa en compte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada