4 de setembre de 2012

El caçador

Despertes en el desordenat habitacle en el que vius. Poses els peus a terra, fred com el gel, i mires al teu voltant. Una mica confós però content d’estar sol t’aixeques i camines cap a la cuina. Obres la nevera, queden restes de la pizza de fa dos dies, te la menges i tanques la nevera deixant l’insecte mort refredant-se, sense més companyia que una capsa de pizza.

Mires per la finestra, fa un dia esplendorós. És un bon dia per caçar, ja és hora de menjar carn de la bona. Ets tot un expert en caça, de ben petit ton pare te’n va ensenyar i és l’única cosa que saps fer bé en aquest món. I t’agrada, i tant que t’agrada. T’encanta.

Fa ja uns dies que no caces, una setmana i mitja per ser exactes. Els teus budells et diuen que ja és hora, la pizza i les patates de bossa no poden alimentar-te eternament. Però ha estat una mala temporada, la pluja ha fet que totes les bones espècies s’amaguessin i et fos impossible sortir de casa per aconseguir carn.

Però per fi ha arribat el bon temps i pots practicar el teu hobby. A més a més avui no has d’anar a treballar. Bé, ni avui ni mai, et van acomiadar l’altre dia de l’última feina que havies aconseguir en aquell restaurant d’hamburgueses per mala conducta.¿Per què era? A sí, falta de respecte cap al personal femení i les clientes. Bajanades, elles t’ho demanaven a crits. Però ja no importa, avui estàs content, avui el dia serà meravellós.

Obres l’armari de caça, l’únic que està mitjanament endreçat de tota la casa, i busques amb la mirada el teu ganivet de caça preferit. Altres caçadors maten les seves preses amb diferents armes, normalment de foc, però tu no, tu prefereixes el ganivet. T’agrada atrapar la presa de cop, clavar-li el gabinet ben profund i esperar a que es dessagni, sentint com perd la vida a les teves mans. Després la portes a casa i la neteges, l’esbudelles i la talles, la prepares per menjar, tal i com el pare et va ensenyar. 

Avui et ve de gust una femella, jove i tendra, i ben alimentada. Per aquesta regió n’hi ha  moltes espècies diferents que podrien ser del teu gust. No t’importa com sigui, ni la seva mida, mentre sigui femella. Els mascles són massa secs pel teu gust, però quan és necessari en caces també.

Han  passat les hores i el sol ja s’està ponent, t’agrada caçar de nit, perquè si no la gent sospita. A ningú li agrada que cacis, i no saps perquè, és una cosa natural, està en l’ADN humà. Però està mal vist. Suposes que la gent de la regió té por de que s’acabin les espècies, però tu saps que això no passarà. I no t’importa el que pensin, tu caces com ho feia ton pare i mai ningú no t’ha enxampat. 

Surts de casa amb una jaqueta i l'instrumental de caça, entres en la furgoneta plena de porqueria i condueixes cap al bosc. Vas al teu racó preferit, on hi ha les millors espècies. T’amagues en un matoll uns metres més lluny del teu cotxe i esperes, pacient. Saps que tard o d’hora apareixerà el que necessites. L’hora de caçar s’apropa.

I ja és aquí, ja l’has trobada. No saps què l’ha portat a apropar-se a tu però no t’importa. Esperes, silenciós, al moment oportú per llançar-t’hi, imaginant-te què bona estarà quan la tastis. Ja estàs llest. Saltes, et descobreixes gairebé sense que ella se n’adoni i li claves el ganivet sense que pugui reaccionar.

La noia no crida, no li dona temps. La mires mentre la vida se li escapa, mentre et mira amb els ulls sense llum, mentre la sang regalima del seu coll i cau a terra formant un bassal enganxós. La pentines una mica i li mires la cara, és preciosa, blanca com la neu a casa de la pèrdua de sang. En un joc sinistre l’anomenes Blancaneus i la beses en els llavis, freds com el gel, com si pogués despertar d'un encanteri de conte. Però ella es manté immòbil. Somrius i l’agafes amb delicadesa, te l’emportes d’allà abans ningú no la trobi a faltar.

Ha estat una bona caça, avui menjaràs  bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada