Cançons d’un temps passat

Porto unes setmanes pensant en obrir una “nova secció” al blog. És una que m’està rondant pel cap i no vol marxar, està decidida a formar part d’això. Així que he decidit portar-la a terme.

Mai m’he considerat una persona amb uns gustos musicals concrets, si em preguntes quin és el meu estil de música preferit o quin es el cantant/grup que més m’agrada no podria escollir. Però el que sí que tinc clar és que molts cops per la música estic una mica “antiquada”, segurament gràcies a la influència de mons pares. Escolto molta música de cantants com Van Morrison, Adriano Celentano, Frank Sinatra, o simplement cançons franceses, italianes, angleses, catalanes o castellanes que ja no són tan famoses. I no és que siguin massa antigues o que ningú no les escolti, no és això, però em dóna la sensació de que moltes s’estan oblidant i m’agradaria donar-les una nova oportunitat. Per això he decidit obrir aquest espai, per posar totes les cançons que m’agraden situades en el segle XX (per tant poden ser o molt antigues o bastant modernes) i deixar que vosaltres les escolteu. I si voleu suggerir-me alguna cançó estaré encantada d’escoltar-la i penjar-la en una entrada.

La primera cançó és Life on Mars de David Bowie, acompanyat al piano per Rick Wakeman, possiblement una de les millors cançons que he escoltat en la meva vida i una de les meves preferides. Life on Mars va ser llançada en els anys 70, primer dins de l’àlbum Hunky Dory i després com a single. Va ser batejada per la BBC radio 2 com un “encreuament entre un musical de Broadway i una pintura de Dalí”. En realitat la cançó va ser pensada en un estil surrealista, com si fos un quadre de Dalí, i es pot comprovar al escoltar la cançó (o llegir la lletra) ja que no té lògica alguna! Però suposo que és una de les coses que la fan tan gran.

La segona cançó és un clàssic que no podia faltar en aquesta secció: Moon River, cantada per Frank Sinatra. He escollit la versió de Frank Sinatra perquè és la meva preferida, però n’hi ha de moltes i molt boniques també. Moon River va ser composada per Johnny Mercer (lletra) i Henry Mancini (música) l’any 1961. Personalment trobo que és una de les cançons més maques de tota la història de la música i, tot i que la versió de l’Audrey Hepburn a Breakfast at Tiffanny’s és la més famosa, hi ha moltes versions precioses con la de La Veu que paga la pena escoltar.

La tercera cançó és un altre gran clàssic, aquest cop en francès, cantat per Édith Piaf: La vie en rose. La vie en rose, una de les cançons més romàntiques que existeixen, és de l’any 1945 i, tot i que la lletra és de Piaf, la música és de  Louis Guglielmi i Marguerite Monnot. De la mateixa manera que Moon River, aquesta cançó ha estat versionada per diversos cantants així com Louise Armstrong, Céline Dion o Liza Minnelli. Però jo us deixo la que més m’agrada, la de Piaf. 

I finalment, la quarta cançó (posaré quatre per entrada per que no es faci pesat) és una d’italiana: Il raggazzo della via Gluck, d’Adriano Celentano. De tot el repertori del senyor Celentano és una de les més maques que té i també una de les meves cançons preferides. Escrita per Luciano Beretta i Miki Del Prete l’any 1966 i de música del propi Celentano, aquesta cançó explica la història d’un noi que ha d’abandonar la seva casa al camp per anar a viure a la ciutat. Marxa molt trist, però sabent que un dia tornarà.  Al cap de vuit anys el noi torna al la Via Gluck i no troba ni la seva casa ni els seus amics, tot ha canviat tant que ja no reconeix res. Perdoneu pel pèssim resum, no sé italià i he intentat dibuixar un resum del que entenc. És una cançó molt maca, però força trista... 

Espero que us hagi agradat aquesta selecció de música del segle XX i que gaudiu de les cançons tant com jo les gaudeixo.