Relats conjunts: Chop Suey

He decidit unir-me i fer la meva pròpia història dels Relats Conjunts d'aquest mes. Per cert, felicitats per la proposta número 50!

La preparació de la xocolata era un art que feia anys que estava perfeccionant, no es podia fer de qualsevol manera. Primer agafava la millor llet de tot el país, la més natural i de qualitat que hi havia. No suportava quan la gent li demanava llet desnatada, allò no era llet, anava contra natura. Una bona llet, de granja tradicional, de vaques ben alimentades, era la millor per fer una bona xocolata. L’olla on escalfava la llet ja estava posada al foc, esperant. Va posar la llet, mesurada a ull, després de tants anys d’experiència ja no necessitava un mesurador per saber si havia col·locat suficient llet o s’havia passat, ja era tot un expert.

Mentre esperava a que la llet bullís va agafar un bol i va posar més llet, després va anar cap a l’armari de les xocolates i va agafar el pot de color lila, aquell era especial, era el seu preferit. Va introduir la cullera i va anar introduint a poc a poc la xocolata en pols en el bol. Una, dues, tres, quatre, cinc i sis cullerades. Perfecte. Va guardar el pot al seu lloc i va començar a remenar la xocolata fins que es va dissoldre. Quan la llet que hi havia al foc ja bullia va posar la barreja de xocolata i, lentament i cuidadosament va començar a barrejar. Poc a poc, amb molt d’amor. Va estar-se una estona fins que la xocolata va quedar espessa fins al punt perfecte. Va apagar el foc i va deixar reposar la xocolata cinc minutets mentre preparava les tasses i els melindros a la safata. L’olor a xocolata impregnava tota la cuina, feia tan bona olor que gairebé es beu ell un glop mentre servia la xocolata, però era massa professional per caure en la temptació.

Dues tasses de xocolata desfeta, una amb nata estil suïs i una tradicional, amb un plat gran amb tres melindros per cada client. Tot estava a punt. Si no fos xocolata el que s’hagués de servir li donaria la safata a un dels cambrers perquè servís ell, però la xocolata era especial, sempre era ell qui la feia i qui la servia. Va sortir de la cuina i es va dirigir a la taula on s’havien demanat la xocolata. Dues noies joves parlaven animadament mentre la ciutat es movia per la finestra del seu costat. Van parar de parlar quan ell va arribar i van agrair-li amb un “gràcies” i un somriure la xocolata un cop ell la va servir. Quan se’n va anar elles van continuar parlant. Va ficar-se dins la cuina un altre cop, però va dirigir els seus ulls des de la finestreta de la porta cap a la taula de les noies. Veia com una d’elles agafava la cullera i es ficava una mica de xocolata a la boca. Quan va veure el somriure que se li dibuixava a la cara va girar-se somrient i va continuar amb les altres comandes.