Petita entrada
per demostrar que no se m’ha menjat cap vàter ni forat negre. M’agradaria
escriure moltes més entrades (tinc moltes pensades) però malauradament el temps
no és el meu amic.
A classe de
Literatura Comparada hem fet unes conferències de poesia, que han consistit en
que els poetes Ponç Pons i Marta Pessarrodona (han vingut com a poetes però en
realitat les seves obres no és limiten a la poesia) ens han parlat de la seva
obra. La conferència d’en Ponç Pons ha estat sobretot una conversa entre
companys sobre la vida i la literatura, i la de la Marta Pessarrodona ha
consistit més en l’estudi de la seva obra entreteixit en anècdotes de la seva
vida i de la història. Totes dues molt agradables i millors del que m’esperava.
En especial la d’en Ponç Pons, que ha estat absolutament meravellosa, unes de
les millors hores que he passat en la meva vida.
La finalitat d’aquesta
entrada (a part de demostrar que estic viva) és escriure unes cites d’aquests
magnífics escriptors que m’han agradat molt:
“Abans que escriptor, abans que poeta, sóc
persona. Però quan no puc més, escric. Faig versos per la realitat que no
m'agrada. La literatura és una
defensa contra les ofenses de la vida."
“Viu, llegeix, escriu, aprèn, estima, inclús pateix, però
fes-ho sempre amb passió”
Ponç Pons
“Si existeix
Catalunya és perquè té literatura”
Marta Pessarrodona
Hola, marciana! ;-))
ResponEliminaDoncs m'agraden molt aquestes cites que poses... i tant que sí!! Som un país petit, però mentre hi hagi qui segueixi escrivint en català, seguirem ben vius.
Per cert, que a vegades penso que els blogaires que tenim el blog configurat en català i que escrivim en la nostra llengua (o molt majoritàriament en la nostra llengua) també estem col·laborant en això... i em fa sentir bé :-)